Gasos d'efecte hivernacle i la Llei 1/1995 drets d'emissió de GEH

Els principals gasos i vapors d'efecte hivernacle són:

H2O vapor d'aigua
CO2 diòxid de carboni
O3 ozó
CH4 metà
N2O òxid nitrós
SF6 hexafluorur de sofre
CFC's clorofluorcarboni

Aquests gasos provoquen efecte hivernacle GEH, escalfament global i canvi climàtic, són conseqüència i impacte de l'activitat humana (orígen antropogènic).

 

El protocol de KIOTO intenta limitar de manera global les emissions dels GEH.

La capa de gasos permet el pas de les radiacions solars d'ona curta i la Terra absorbeix aquesta energia calòrica i a també la retorna en forma de radiació infrarroja de major longitud d'ona. Aquest fenòmen provoca escalfament global.

Actualment es fan inventaris del GEH. Aquests inventaris recullen i recopilen les emissions d'una organització a partir de l'anàlisi de les seves fonts emissores contaminants.

Per aquest fenòmen les instal.lacions que desenvolupen les activitats i que generen les emissions especificades en l'Annex I de la Ley 1/1995, de 9 de marzo, por la que se regula el régimen del comercio de derechos de emisión de gases de efecto invernadero (Transposició de la Directiva 2003/87/CE del Parlament Europeu), han de obtenir una autorització d'emissió de GEH.

Les activitats incloses en l'Annex I agrupen els sectors que són grans emissors de GEH: empreses generadores d'electricitat, el refinament, producció i transformació de metalls ferris, el sector del ciment, calç, vidre, ceràmica, pasta de paper i paper cartró.

A nivell pràctic tenim,entre d'altres, les següents eines:

El Decret 397/2006 Generalitat de Catalunya; Aplicació del règim de comerç de drets d'emissió de GEH i de regulació del sistema d'acreditació de verificadors d'informes d'emissió de gasos amb efecte d'hivernacle.

La metodologia de quantificació dels GEH està fonamentada en la norma UNE-EN ISO 14064.

També tenim altres referencials:

Normas ISO aplicables a la medición de GEI

La ISO ha aprobado, además normas sobre diversas materias relacionadas con el cambio climático, y tiene otras en desarrollo, por ejemplo sobre:

• ISO 14064: Especificaciones para cuantificar, monitorear e informar sobre emisiones de gases de efecto invernadero (y su remoción) (Partes 1 y 2); y especificaciones para validar o verificar las afirmaciones sobre tales temas;
• ISO 14065: Requerimientos y principios para órganos acreditados para la validación y verificación de gases de efecto invernadero;
• ISO 14066 (en desarrollo): Una norma que especificará los requisitos de competencias para equipos de validación y verificación de gases de efecto invernadero, incluyendo guías para su evaluación;
• ISO 14067 (en desarrollo): Norma sobre el cálculo de la huella de carbono en producto, y su comunicación incluyendo el etiquetado;
• ISO 14069 (en desarrollo): Un documento guía para la cuantificación e informe de emisiones de gases de efecto invernadero para organizaciones. 

Més informació:

OFICINA CATALANA DEL CANVI CLIMÀTIC